Ada
Xavier Berenguer

 


Els ordinadors actuals tenen com precedent històric l'anomenada Màquina Analítica, un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en una memòria una sèrie codificada d'instruccions, el que avui s'entén per programa.

La Màquina Analítica es deu a Babbage, un científic anglès del segle XIX, destacat per les seves investigacions en física, astronomia i matemàtiques, i marcat pel curiós destí de deixar-ho tot inacabat: ni la Màquina Analítica, ni cap dels projectes d'aplicació de les seves idees que ell mateix va emprendre, es va fer mai  realitat. El que sí Babbage va deixar acabada va ser una autobiografia; en ella, rendit davant la tecnologia massa limitada de la seva època, Babbage augura la construcció de la Màquina Analítica per cinc-cents anys després d'ell.

Però l'ordinador, és a dir, la versió electrònica i millorada de la Màquina Analítica, només tardaria cent anys a arribar, i amb ells la immortalitat de Babbage.

El 1816 i en el marc de la Royal Society de la que tots dos eren  membres, Babbage va entaular relació amb Lord Byron. Byron era un  personatge insòlit de l'aristocràcia liberal anglesa i ja per llavors un poeta de fama. Acabava de ser pare d'una nena, de nom Ada, fruit del seu breu matrimoni amb Annabella Milbanke.

Es diu que, en la nit de noces en que presumiblement Ada va ser concebuda, Byron va despertar cridant "¡Gran Déu, segur que estic en els inferns!". Per la seva part, Annabella clamava haver casat al mateix dimoni; en el divorci que seguiria a tan tempestuosa nit, va acusar al seu marit  de crueltat i de bogeria. Byron comentaria després a un amic: "Espero dels déus facin d'Ada qualsevol cosa menys poeta, és suficient amb que hagi un boig a la família".

Byron abandonaria Anglaterra als pocs mesos del naixement d'Ada i de la trobada amb Babbage, començant així un exili que a la fi resultaria definitiu. En la curta i atzarosa vida de viatger que el portaria a diversos països europeus, entre ells Espanya, Byron va alimentar un odi profund i recíproc per Annabella, una correspondència respectuosa amb Babbage, i una intensa relació a distància amb la seva filla; Ada és un nom comú entre les heroïnes de l'obra poètica de Byron.

La infància d'Ada va estar profundament influenciada per la seva mare, una dona culta però hipocondríaca i neuròtica. En un ambient dens i aïllat, Ada va desenvolupar una intensa afició per les matemàtiques, sota la influència de la seva mare a la que, en els bons temps, Byron havia anomenat "princesa dels paral·lelograms". 

Envoltada de llibres i de joguines mecàniques, Ada va transcórrer llargs períodes de la seva infantesa estesa en llit, per causa de malalties diverses de diagnòstic dubtós. Eren temps en que la medicina concebia la salut com equilibri dels  humors que circulen pel cos; la teràpia a base de sangoneres i la presència possessiva d'Annabella van conformar la  personalitat d'Ada, entre la llanguiment malaltís i el talent creador.

L'adolescent Ada es va sentir molt aviat fascinada per la ciència, el que li va portar a estudiar-la, a idear, a investigar, a freqüentar els seus  ambients; tot plegat en clar desafiament a la moral de la seva època, poc disposada a encaixar una vocació així en cos de dona.

Ada va conèixer a Babbage el 1833, amb ocasió d'una conferència  sobre la Màquina Analítica. L'admiració mútua que es va despertar en aquella trobada seria el marc d'una col·laboració estreta i sincera que duraria molts anys. La correspondència entre Babbage i Ada està assortida de reflexions  científiques, de projectes, d'amistat, de disputes i de tendresa.

Tímidament, entre els escletxes de la burgesia victoriana, Ada va lluitar pel reconeixement de la seva tasca científica.

Un dels resultats més significatius de l'esforç d'Ada té a veure amb unes conferències que va donar Babbage a Itàlia, el 1840. Prenent com a base aquestes conferències, Menabrea, un enginyer i general de l'exèrcit de Garibaldi que arribaria a primer ministre d'Itàlia, va escriure un treball sobre la Màquina Analítica. Ada va prendre la iniciativa de traduir, complementar i anotar els textos de Menabrea; el resultat final, amb apartats  originals deguts a la pròpia Ada, té ara un valor enorme  perquè sense ell es sabria molt poc de la Màquina Analítica. Donada la seva qualitat, el mateix Babbage va proposar a Ada que realitzés un article pel seu compte, però a les dones del segle XIX no els era fàcil publicar articles científics.

Avui dia es reconeix a Ada com autora de diversos conceptes concrets relacionats amb la programació d'ordinadors, tasca que ella definia com "teixir patrons algebraics de la mateixa manera que el teler teixeix flors i  fulles".


Ada Byron


Ada era petita, suau i de cabell fosc. El seu matrimoni de 1835 amb un aristòcrata anglès li va donar el títol de Comtessa de Lovelace, però no li va donar pau. En els últims temps de la vida d'Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols, com l'agitada relació amb John Crosse, un busca-raons corredor d'apostes.

Ada va morir víctima del càncer a la mateixa edat que el seu pare Byron, als trenta-sis anys; les restes de tots dos jeuen enterrats a la mateixa tomba.

Els únics homes als que, en vigílies de la mort, Ada va voler veure van ser el seu marit John Crosse, i Babbage.

La història dels ordinadors deu molt a Babbage, però també a Ada. Com a homenatge i record a la primera programadora de la història, Ada és el nom que s'ha donat a un dels més avançats llenguatges de programació d'ordinadors. Elegit com llenguatge estándard, amb ADA es redacten avui dia tots els programes de tots els ordinadors del Departament de Defensa dels Estats Units. Així doncs, ADA és avui l'idioma utilitzat pels ordinadors més experts i temibles del món.

Hi ha un succés contemporani d'Ada, la dona, que sembla millor relacionat amb l'idioma informàtic que porta el seu nom.

Durant l'estiu següent al naixement d'Ada, el seu pare Lord Byron va passar unes setmanes a Suïssa, al costat dels seus amics els Shelley. Un dels temes de debat en aquell lloc va ser la possibilitat de  crear i fabricar criatures amb vida pròpia, d'autòmats amb poders iguals o superiors als humans.

Pocs mesos després d'aquella famosa reunió, l'alè del pare d'Ada i la ploma precoç de Mary Shelley donaven lloc al primer llibre sobre Frankenstein.

----

(Adaptació d'un article publicat en espanyol a El País el 5 d'agost de 1986)
 

Articles de X.B.