Pioners de l'animació
Xavier Berenguer
 
Els primers en discretitzar, fotograma a fotograma, la imatge en moviment. Un segle després, l'ordinador permet una discretització molt més fina: píxel a píxel.

El hotel eléctrico (Segundo de Chomón, 1905)  YouTube



L'any oficial del naixement del cinema és el 1895, però el naixement del cinema d'animació es va produir uns deu anys després, el 1905. Aquell any l'aragonès Segundo de Chomón va produir dues pel.lícules significatives: Eclipse de sol, segurament el primer documental d'astronomia, i El hotel eléctrico, potser la primera animació de tots els temps, encara que la història oficial, escrita sobretot per anglosaxons i francesos, diu que aquest honor correspon a La casa encantada (The haunted house), de l'anglès afincat als Estats Units James Stuart Blackton.

Dos anys després, Chomón va deixar Barcelona per instal.lar-se a París contractat pels germans Pathé, que necessitaven competir en el terreny de la fantasia amb el seu gran rival Georges Méliès. D'aquesta època és Los Ki ri ki, un dels primers films acolorits amb un sistema ideat pel mateix Chomón.

Los Ki ri ki ri (Segundo de Chomón, 1907)  YouTube



En el París de Chomón es covàven les avantguardes artístiques i també les cinematogràfiques. Hi vivia un dibuixant de còmics, Emile Cohl, que en veure la casa encantada de Blackton va imaginar noves possibilitats per a aquell tipus de cinema. Amb la mateixa tècnica de l'enregistrament fotograma a fotograma, Cohl va realitzar a continuació Fantasmagorie, film que té el valor d'obrir l'animació al camp del grafisme. Mentre que en el film de Blackton l'animació és subsidiària d'arguments i d'escenaris reals, Cohl, en canvi, enceta el camí de la fantasia i dels mons onírics. Cohl, a més, no animava objectes sinó caràcters autònoms amb personalitat pròpia, per això se'l considera el precursor específic dels cartoons.

Fantasmagorie (Emile Cohl, 1908)  YouTube



A l'altre costat de l'Atlàntic, Winsor McCay era un altre dibuixant de còmics, autor d'una famosa tira al New York Herald, El petit Nemo. A més de dibuixar, McCay es dedicava a escriure i a produir teatre de vodevil. Buscant varietat i originalitat per als seus espectacles, McCay es va interessar pel cinema d'animació i es va posar en contacte amb el mateix Blackton. El resultat va ser l'estrena, el 1911, d'un vodevil en què, en un moment donat, sobre una pantalla apareixia el popular Nemo en moviment, amb ànima.

Little Nemo (Winsor McCay, 1911)  YouTube



Uns anys després McCay faria Gertie, the Dinosaur, considerada la seva obra mestra. Abans de començar la projecció d'aquest film, McCay es situava, elegantment vestit i amb un fuet a la mà, davant de la pantalla; aleshores es posava a cridar com un domador d'animals; amb gran sorpresa pels espectadors això coincidia amb l'aparició de Gertie a la pantalla.

Gertie, the Dinosaur (Winsor McKay, 1914)  YouTube



Més enllà dels materials posats davant de la càmera (objectes, ninots articulats, figures de fang, siluetes o acetats) la clau del gènere iniciat per Chomón, Blackton, Cohl i McCay resideix en el mecanisme de control del pas de la maneta de la càmera mitjançant el qual es pot trucar el temps i el moviment de les imatges.

En el cinema normal el moviment de les imatges és preexistent, la pel·lícula té la facultat d'enregistrar-lo, cada fotograma és un instant congelat d'aquest moviment.

En canvi, en el cinema d'animació el moviment no existeix prèviament, sinó que es crea durant la projecció. D'aquí l'habilitat essencial requerida a un animador: saber imaginar el moviment. Norman MacLaren ho expressava dient que el cinema d'animació és, sobretot, "el moviment dibuixat, no uns dibuixos que es mouen".

Amb l'invenció del pas de maneta Chomón va establir els principis fonamentals de l'animació. Després Cohl va aplicar-la al camp gràfic, i va establir les bases del que, amb els anys, esdevindria la poderosa indústria dels dibuixos animats -o de les animacions dibuixades. McCay, per la seva banda, representa l'ambició artística de l'animació.

Aquests precursors del cinema d'animació són també els precursors de l'animació per ordinador, que és la forma contemporània del gènere. Els principis són exactament els mateixos; només canvien, es podria dir, les aparences.

En el cas de l'ordinador, el trucatge del pas de maneta és portat a l'extrem: la unitat elemental manejada, el píxel, és molt més petita que el fotograma, el resultat és que l'animador té el control total tant de l'espai -l'objecte filmat- com del temps -el moviment de les imatges.  

Amb l'ordinador es materialitza el principi de l'animació segons MacLaren: els programes tenen eines amb les quals es dibuixa, literalment parlant, el moviment, mitjançant la definició de trajectòries, velocitats, acceleracions; n'hi ha que tenen en compte les lleis de la inèrcia, de la resistència de materials...

Posats a escollir un pare del cinema d'animació, aquest seria Segundo de Chomón, perquè va inventar-lo més o menys al mateix temps que Blackton, però va fer-ne un ús molt més variat. A més, en el llegat de Chomón hi ha altres importants contribucions al cinema, com ara ser el tràveling, un excel.lent ofici com a director de fotografia i una obra extensa i imaginativa.

A més a més, Chomón seria l'avi de l'animació per ordinador. En el seu film La licuefacción de los cuerpos duros, de 1909, es veu un actor que es deforma i es converteix primer en un ninot de filferro i al final en una massa informe; no és aquest el primer morphing de la història?

----

(Adaptació d'un text aparegut a Sala HAL (IUA/UPF, maig 1995)
 

Articles de X.B.